24 Habitatges a Eivissa

No existeix cap construcció en els solars adjacents a l’edifici més que al front oposat de l’avinguda, a on es situen grans hotels i comerços de souvenir que no ser­veixen com a referència arquitectònica amb la que inte­grar-se. Amb la conseqüent manca de referències i per dur a terme la important tasca d’integrar-se a l’entorn es recorre a dos principis:

– Rememorar l’arquitectura local: s’abstreuen elements de l’arquitectura tradicional eivissenca i s’utilitzen com a fil conductor del disseny de l’edifici. Tant en forma com materialitat. Arquitectura blanca, racionalitat de forma i material, volumetria compacta i tectònica.

– Adaptació al medi ambient: tal com fa l’arquitectura vernacle, la forma de l’edifici és el producte de la reac­ció al medi que l’envolta per tal d’integrar els recursos necessaris per aprofitar les energies naturals que l’en­volten i protegir-se dels elements desfavorables.

Es focalitza el projecte d’Habitatge de Protecció Pública en el desenvolupament d’espais habitables assequibles definits per la flexibilitat, l’equilibri entre espai privat i els usos comuns, varietat de tipologies d’habitatge, conne­xió amb el medi ambient i identitat.

Tots aquests principis s’integren en una sola arquitec­tura en la que forma i construcció donen resposta a les necessitats de funció, programa i sostenibilitat; gene­rant un edifici autònom basat en els sistemes tradici­onals de sostenibilitat passiva en el que la necessitat d’incloure complexes enginyeries es redueix a la míni­ma expressió.

Es recorre a tècniques i materials tradicionals i locals per tal d’humanitzar l’arquitectura i crear un ambient domèstic.